Koh Rong Sanloem

Posted on by Neus

Des de Sihanoukville agafem un baixell cap a Koh Rong Sanloem, l’illa que hem decidit que visitarem. Diuen que és una de les més tranquiles. A més volem anar a la platja de la banda oest (sunset beach) que casi no té accés per vaixell. Un cop arribat a l’illa hem de caminar 45 minuts pel mitg de la selva (amb maletes) per arribar a l’hotel.

L’arrivée est à la hauteur

Ens allotgem al Huba-Huba que té uns preus raonables i un staff de voluntaris estrangers molt simpàtics. Passem 3 dies de platja, fent snorkeling, caminant per la sorra, llegint, xerrant amb la gent… tranquils vamos.

Tot s’ha de dir, el primer dia desprès de deixar la maleta fem una hora de snorkel i les nostres esquenetes blanquetes i pures agafen un color vermell gamba que pá que. Total la resta de dies passegem amb samarreta i no prenem el sol.

Premier plongeon

Plein de poissons à voir

Elle est dure, la vie…

Belle brasse 😉

Le snorkeling en T-Shirt…

Pas toujours très coloré…

El paisatge es magnífic. Aigua turquesa cristalina, peixitus, plancton fluorescent per la nit, hamaques… idílic! Però no tenim aigua dolça per dutxar-nos >.< i quan tens l'esquena cremadeta l'aigua salada no ajuda gaire... Durant la nit ens diluvia o tenim ratolinets que intenten entrar a la nostra tenda on no passa una gota d'aire... xafogor!! [caption id="attachment_364" align="alignnone" width="818"] La terrasse du Huba-Huba[/caption]

Petite promenade sur la plage avec ce qu’il reste du ponton

Somiant amb nits a la fresca i amb dutxes d’aigua dolça agafem el camí de la selva de tornada per anar cap a Kampot, zona on es cultiva pebre i es menja cranc!

Siem Reap i Angkor Wat

Posted on by Neus

Arrivem a Siem Reap a mitga tarda cansats amb un sol espatarrant. Superem la horda de tuk-tuks quan baixem del bus (ens acostumem ràpid a tant de tuk-tuk que et crida i ens ho prenem de bon humor) i caminem fins al nostre hotel. Arribem baldats de tanta calor i de la nostra visita a banlung on haviem tingut una experiència única, però no haviem dormit gaire. El que ens queda del dia el passem a prop de l’hotel dins d’un cafè molt agradable que hi ha prop i preparem la visita als temples d’Angkor de l’endemà. Ens fa una mica de pal, ja que estem cansats i demà ens hem d’aixecar molt d’hora. Per donar-li un toc especial a la visita decidim que la farem en tàndem (bicicleta per a dues persones), però ens saltem la sortida del sol, necessitem les hores de son.

A les 6:30 del matí del dia següent ja estem a sobre del nostre tandem conduint pels carrers de Siem Reap. Hem fet bé de renunciar a la foto d’Angkor Wat a l’alba, el cel està enuvolat i no es veu el sol (ole ole!!). A més tindrem un dia menys calorós que ahir i perfecte per la bici (ole ole again!!). El nostre objectiu del dia és fer els temples del circuit principal, que ells anomenen circuit petit.

La primera parada és per comprar les entrades de un dia del recinte (37$ O_O per cap). No hi ha cua i tot rutlla ràpidament: ens fan una foto, imprimeixen els bitllets i llestos! A pedalejar! Cal dir que cada local que ens creuem ens mira com si mai hagués vist un tandem i es riu. Inclús els conductors de tuk-tuk ens fan comentaris :P.

Primera parada: Angkor Wat. Representa que es el temple més maco, símbol de cambodja i tal… a nosaltres no ens ha matat. A Math li pesa la manca de son i la mala restauració dels temples i està una mica de males.

Angkor Wat

No ens entretenim gaire i passem a la següent destinació: el Ta Phrom, temple on es van rodar escenes de la pel·lícula de Tom Raider. Bé, de fet pel camí ens anem parant a altres temples més petits que ens agraden força (a mi, pq Math ho troba tot lleig).

Sur notre beau tandem

Ta Phrom, les fromagers (l’arbre) disloquent les ruines

Porte de la Victoire

Ens hi estem tot el matí visitant les ruines dels temples i bona part del migdia. Poc abans de dinar Mathieu es posa de millor humor i comença a gaudir de la visita.

Baphuon

Baphuon, pas tout à fait adapté à mon gabarit

Bayon, le temple aux multiples visages

Visitem temples fins les 15 de la tarda i després tornem pedalejant cap a Siem Reap a descansar.

L’endemà ens el prenem de relax i organitzem una mica la resta del viatge. Gaudim dels restaurants i cafès agradables que ofereix la ciutat, fem rentadora i comprem un bitllet de bus de nit per anar a Sihanoukville des d’on surten els baixells per les illes. Com que tenim encara un dia més en aquesta ciutat decidim anar al museu d’Angkor Wat on creiem que ens donarà una visió més global dels temples i la cultura khmer. Doncs no. Gran decepció. El museu no val la pena. Potser amb audio guia millora la cosa, però els panells explicatius del museu no són gaire clars ni entenedors. Francament una visita aburrida i llarga. Tornem a l’hotel i esperem que ens vinguin a buscar pel nostre bus-hotel, on farem el viatge estirats en llitera 😀

Vientiane

Posted on by Neus

Quan estavem a Vang Vieng Mathieu a agafat un refredat. Despres de tot el matí al bus local cap a Vientiane decideix quedar-se a l’habitació i fer repós. Jo surto a donar una volta per la ciutat en direcció al mercadillo .

Em passejo pels carrers, tranquils tenint en compte que estem a la capital. Passo per la That Dam (stupa negra) i el Wat Sisaket.

Le Wat Ho Phra Kéo Museum

Une maison coloniale

That Dam (stupa noir)

Els mercats Morning market i Khua Din market són grans i amb moltes coses. Però com que ja es la tarda la meitat dels stands estan tancats.

Khua Din market

Em dono una volteta i torno cap al centre a veure la posta de sol prop del Mekong.

Parc Chao Anouvong

El cel està ennuvolat i no tinc posta de sol 🙁 em passejo una mica pel night market, però em canso de tanta botigueta força ràpid. Compro un bitllet de bus per marxar l’endemà cap a Thakhek i torno cap a l’hotel. Mathieu es trova lleugerament millor.

L’endemà, abans de que el nostre pickup arrivi, anem a esmorzar. Trobem un cafè on fan croisants i pastetes bonissimes! Mathieu quasi que es quedaria un dia més per repetir l’esmorzar!

Vang Vieng

Posted on by Neus

Vang Vieng era conegut com la zona fiestera per exelència de Laos. On paisatge, aventura i drogues convivien. Per sort, després d’un any on van morir uns 20 turistes el govern va decidir acabar amb tot aquest desfase. Van tancar varios locals i es van posar estrictes amb les multes. Ara Vang Vieng és una ciutat en reconversió d’un turisme barato de festa a un turisme més tranquil i de qualitat. La ciutat no te actualment cap encant, però la zona que l’envolta és magnifica i val molt la pena.

El bus local Luang Prabang-Vang Vieng ens deixa a les 2:30 de la matinada al centre de la ciutat i no a les 11 com esperavem. Pero ja curats d’espants no ens amoinem i comencem a caminar cap a les afores de la ciutat, la zona oest, on hi ha la zona d’hostals tranquils que ens han recomanat. No tenim habitació, pero segur que podrem despertar a algun recepcionista per a que ens en doni una (a Laos els recepcionistes dormen darrere el taulell i així asseguren les 24h d’atenció). Quan arribem a l’hostal “chez mango” que ens havien recomant veiem un cartell que posa “full”. No cal que els despertem :P. Hi ha altres hostals així que continuem la cerca. Mentre caminem ens trobem una parella d’anglesos que ens pregunten el camí. Es veu que no troben el seu hotel o_O. Ell està tant borratxo que quasi no camina i ella no s’enrecorda d’on està l’hotel. Els ajudem una mica, però al cap d’una estona ens adonem que no tenen ni idea. Els fem canviar de plans i al següent hostal que anem a mirar tenen habitacions (el gos ha despertat als propietaris) i agafem una per a nosaltres i una altra pels pobres anglesos XD.

Ja de bon matí, reposats, lloguem una moto i anem a fer un recorregut circular a l’oest de Vang Vieng. Tota la zona es de muntanyes karstiques i hi ha unes quantes coves i piscines naturals on podrem refrescar-nos.

La carretera no està asfaltada així que tenim un munt de sotracs! La primera parada és pujar una de les multiples muntanyes karstiques de la zona i, d’espres d’una hora de pujada, admirar la fantàstica vista de la regió. A dalt hi ha dues dones que venen aigua i snacks, però estan fent la mig diada i intentem no despertar-les 😉

Depuis le premier refuge du Pha Ngeun

Le deuxième refuge en toile de fond (et nous n’y irons pas…)

Fa molta calor, així que la següent parada és una piscineta, la blue lagoon 2. La primera és la famosa, però preferim anar a una que hi hagi menys gent. Dit i fet, quasi no hi ha ningú. Dinem un quart de pollastre a la brasa amb sticky rice i una amanida de papaia, massa picant per mi, i au! de patos al agua! L’aigua és d’un color turquesa magnífic.

Des Coréennes en gilets de sauvetage, faute de savoir nager

Farniente au Blue Lagoon 2

El temps passa volant i tornem a agafar la carretera per acabar el recorregut circular i tornar a l’hotel a veure la posta de sol (des del hotel tenim unes vistes fantàstiques). Ja cap al vespre sortim a sopar a Vang Vieng, que no és una ciutat gaire maca, pero a la vora del riu hi ha uns chiringuitos instalats molt agradables.

El segon dia de Vang Vieng anem cap al nord a visitar la cova estrella: la Tham Nam. És una cova que te una entrada d’aigua subterrània i que visites sobre un pneumàtic-flotador seguint una corda. Quan arrivem veiem que no som els únics. Una horda de koreans anant tots al mateix lloc que nosaltres ens indiquen el camí. Pero la cova val molt la pena! És maca i divertida!

L’entrée de Tham Nam

Acabem la zona amb una volteta pels voltants i anem a el poble del costat (Phathang) a dinar. Es un poblet mono que està just al costat d’una muntanya karstica que sembla una dent, i d’aquí li ve el nom. Ens hi passegem una estona ja que té unes vistes precioses de les muntanyes.

Le temple de Phathang

Tornem cap a Vang Vieng, comprem el bitllet de bus per al dia següent i anem a descansar.

La vue depuis notre bungalow…

L’endemà agafem el bus del matí cap a Vientiane, la capital.

Luang Prabang

Posted on by Neus

Passem la frontera sense problemes i aconseguim desfer-nos de tots els bhats (moneda de Tailandia) per pagar la visa. Pero amb els càlculs de quants bhats i dolars hem d’utilitzar ens oblidem de retirar kips (moneda de Laos) així que contiuem el trajecte en bus sense moneda local. Ja en treurem quan arribem! O això és el que pensem… Ràpidament descobrim que aquí tots els lavabos del camí son de pagament i he de demanar a una altra persona del bus que em deixi uns quants kips per anar-hi…

Ens havien dit que el bus Chiang Rai – Luang Prabang arribaria a les 6 del mati a la nostra destinació, però lluny de mantenir la promesa de l’estació de busos a Chiang Rai, arribem a les 3:30 del matí. Nou país, nova moneda, noves costums i nosaltres a les 3:30 sense haver dormit i sense allotjament. Així que ens intentem acomodar a l’estació i dormir fins a que surti el sol.

Cap allà les 6 decidim que no dormirem més (comencen a arribar locals) i agafem un tuk-tuk cap al centre de la ciutat per veure si podem trobar un hotel i agafar una habitació. Aixi comença la nostra aventura a Laos.

Com que estem una mica cansats del viatge decidim dedicar el dia a passejar-nos per la ciutat. Agafem el carreró que bordeja el riu Mekong i caminem fins arribar al temple Wat Xieng Thong. Al principi dubtem de si entrar o no. Estem una mica cansats de tants temples. Pero al final ens hem dit que com a minim hem de veure si a Laos son una mica diferents. I bé que hem fet! El temple és preciós. Composat de diversos pabellons, tots recoberts de motius daurats sobre fons vermell o negre. Per fi canviem d’estil! A Myanmar i Tailàndia els temples eren força similars, però sembla que aqui a Laos tenen un altre estil que renova les nostres ganes de visitar-ne.

Temple de style Luang Prabang, Wat Xieng Thong

Des scènes quotidiennes représentées sur les façades

Després del temple agafem un pontet de bambú (de pagament) que ens porta a l’altra banda del riu on hi ha uns poblets de teixidors. Veiem unes quantes cases amb telers i diuen que venen el que teixexein ells mateixos (no ens ho creiem gaire…) i ens passegem fins arribar a un segon pont de bambú (també de pagament) que ens torna a Luang Prabang. I així és Laos, 10000 kips per aki 20000 kips per allà i pagues per tot. Pero bueno, ens anem fent a la idea.

Le pont de bambou qui mène à Ban Xangkhong

Dinem i tornem a descansar a l’hotel. Al vespre quan sortim a sopar descobrim que Luang Prabang és molt turistic i està ple de botiguetes i un mercat de nit de souvenirs. Però té un ambient agradable i una certa qualitat en els souvenirs. Ens sentim molt còmodes en aquesta nova ciutat.

Els dos llocs més interessants a visitar aquí són les cascades i la cova Pak Ou. L’endemà lloguem una moto i comencem per la cova. Pak Ou en si no es gaire impressionant, pero les vistes que tens són molt xules. Tota la zona de Luang Prabang està plena de muntanyes karstiques.

Vue sur le Mékong depuis Pak Ou

A la tarda intentem anar a la cascada més famosa, la Kuang Si. Però arribem molt tard i ja quasi ens tanquen el recinte. La cascada és increible. D’aigua turquesa forma un riu que crea gorgs de sediments on et pots banyar. Paradisiac!

On passe d’un bassin à l’autre à pied

Même sans soleil, c’est pas dégueu…

Le couple rafraîchi

Ens impressiona tant que decidim tornar-hi l’endemà a passar-hi el dia.

Cascades de Kuang Si

En remontant vers la chute principale

La chute fait au moins 100m

Du haut des 100m, juste avant le gouffre

Cap a mitja tarda tornem de les cascades cap a Luang Prabang. El nostre bus sortirà l’endemà al matí, així que decidim fer una visita al museu d’arts tradicionals i etnies. Tenen una exposició permanent molt interessant sobre els diferents pobles de les muntanyes (Akha, Hmong, Kmhmu…) explicant les seves costums i maneres de vestir. La part que més ens agrada és l’exposició temporal sobre les llavors que aquestes tribus utilitzen per decorar les seves robes. Ara ja coneixem els diferents tipus de llavors i sabem identificar-les! Molt útil per saber què és autèntic! Podeu trobar la informació de la exposició en aquest enllaç.

Per acabar la nostra visita de Luang Prabang fem un passeig amb el que ens queda de llum a les casetes on antigament es fumava opi. Estan una mica amagades, enmig d’un estanc i mig en ruines. Però ens hi acostem per veure-les de prop a través d’una passarela de fusta de nyigui-nyogui.

Il ne manque que la pipe… et l’opium

Ti passes ou ti passes pô?

L’endroit devait être incroyable du temps où il était utilisé…