Math|Neus

Vang Vieng era conegut com la zona fiestera per exelència de Laos. On paisatge, aventura i drogues convivien. Per sort, després d’un any on van morir uns 20 turistes el govern va decidir acabar amb tot aquest desfase. Van tancar varios locals i es van posar estrictes amb les multes. Ara Vang Vieng és una ciutat en reconversió d’un turisme barato de festa a un turisme més tranquil i de qualitat. La ciutat no te actualment cap encant, però la zona que l’envolta és magnifica i val molt la pena.

El bus local Luang Prabang-Vang Vieng ens deixa a les 2:30 de la matinada al centre de la ciutat i no a les 11 com esperavem. Pero ja curats d’espants no ens amoinem i comencem a caminar cap a les afores de la ciutat, la zona oest, on hi ha la zona d’hostals tranquils que ens han recomanat. No tenim habitació, pero segur que podrem despertar a algun recepcionista per a que ens en doni una (a Laos els recepcionistes dormen darrere el taulell i així asseguren les 24h d’atenció). Quan arribem a l’hostal “chez mango” que ens havien recomant veiem un cartell que posa “full”. No cal que els despertem :P. Hi ha altres hostals així que continuem la cerca. Mentre caminem ens trobem una parella d’anglesos que ens pregunten el camí. Es veu que no troben el seu hotel o_O. Ell està tant borratxo que quasi no camina i ella no s’enrecorda d’on està l’hotel. Els ajudem una mica, però al cap d’una estona ens adonem que no tenen ni idea. Els fem canviar de plans i al següent hostal que anem a mirar tenen habitacions (el gos ha despertat als propietaris) i agafem una per a nosaltres i una altra pels pobres anglesos XD.

Ja de bon matí, reposats, lloguem una moto i anem a fer un recorregut circular a l’oest de Vang Vieng. Tota la zona es de muntanyes karstiques i hi ha unes quantes coves i piscines naturals on podrem refrescar-nos.

La carretera no està asfaltada així que tenim un munt de sotracs! La primera parada és pujar una de les multiples muntanyes karstiques de la zona i, d’espres d’una hora de pujada, admirar la fantàstica vista de la regió. A dalt hi ha dues dones que venen aigua i snacks, però estan fent la mig diada i intentem no despertar-les 😉

Depuis le premier refuge du Pha Ngeun

Le deuxième refuge en toile de fond (et nous n’y irons pas…)

Fa molta calor, així que la següent parada és una piscineta, la blue lagoon 2. La primera és la famosa, però preferim anar a una que hi hagi menys gent. Dit i fet, quasi no hi ha ningú. Dinem un quart de pollastre a la brasa amb sticky rice i una amanida de papaia, massa picant per mi, i au! de patos al agua! L’aigua és d’un color turquesa magnífic.

Des Coréennes en gilets de sauvetage, faute de savoir nager

Farniente au Blue Lagoon 2

El temps passa volant i tornem a agafar la carretera per acabar el recorregut circular i tornar a l’hotel a veure la posta de sol (des del hotel tenim unes vistes fantàstiques). Ja cap al vespre sortim a sopar a Vang Vieng, que no és una ciutat gaire maca, pero a la vora del riu hi ha uns chiringuitos instalats molt agradables.

El segon dia de Vang Vieng anem cap al nord a visitar la cova estrella: la Tham Nam. És una cova que te una entrada d’aigua subterrània i que visites sobre un pneumàtic-flotador seguint una corda. Quan arrivem veiem que no som els únics. Una horda de koreans anant tots al mateix lloc que nosaltres ens indiquen el camí. Pero la cova val molt la pena! És maca i divertida!

L’entrée de Tham Nam

Acabem la zona amb una volteta pels voltants i anem a el poble del costat (Phathang) a dinar. Es un poblet mono que està just al costat d’una muntanya karstica que sembla una dent, i d’aquí li ve el nom. Ens hi passegem una estona ja que té unes vistes precioses de les muntanyes.

Le temple de Phathang

Tornem cap a Vang Vieng, comprem el bitllet de bus per al dia següent i anem a descansar.

La vue depuis notre bungalow…

L’endemà agafem el bus del matí cap a Vientiane, la capital.