Math|Neus

Abans d’anar cap a fukuoka volia anar a Yakushima o Aso. Però la mala connexió amb transport públic em fan desistir-hi. Queden pendents per la pròxima vegada. Sobretot Yakushima que és la illa del japó on més plou (plou casi cada dia) i diuen que el seu bosc de cedres va inspirar Hayao Miyazaki per la pel·lícula de la princesa Mononoke.

Aixi que agafo un Highway bus des de Kagoshima fins a Fukuoka. La ciutat de Fukuoka no és gaire especial, però tinc la sort d’arribar-hi en plè matsuri. Els carrers estan plens de gent que mira els temples decorats com si fossin falles valencianes i grups d’homes desfilen en fundoshi (tapa rabos) cridant “wasshoi wasshoi!”.

Temple Kushida de fukuoka

Però més que Fukuoka he trobat molt maca la ciutat veïna de Dazaifu. Hi he anat ben d’hora abans d’agafar l’avió pq m’havien dit que en 40 minuts s’hi arribava. Però havia subestimat la xarxa de trens i metros japonesa… desprès de donar voltes arribo a Dazaifu en 1h i 30m. Per sort encara es d’hora i els carrers son buits. Al carrer principal tot està tancat amb l’excepció de l’Starbucks, dissenyat per l’arquitecte Kengo Kuma. Visita obligada! Desprès del meu matchalatte de rigor continuo cap al temple shintoista Tenmangu.

Starbucks de Kengo Kuma

El temple es molt bufó, amb jardins i ponts molt ben cuidats. La veritat es que dona gust passejar-hi!

Vaig fent via i m’acosto al museu nacional de Kyushu. No tinc temps de visitar-lo, pero em contento en visitar l’edifici per fora, envoltat pel bosc.

Museu nacional de kyushuu

A la tornada cap a l’estació faig una visita ràpida als jardins zen del temple budista Komyozen-ji (el temple en si està tancat).

I amb una mica de peneta deixo l’illa de Kyushu per tornar cap a Tokyo cap al meu segon woofing a la regió de Tochigi.