El woofing que he triat per les properes dues setmanes és a Kirishima, provincia de Miyazaki a l’illa de kyushuu. Està a 900km de tokyo aixi que agafo un avio per anar-hi.
Estic en un poblet rural enmig de muntanyes i camps d’arros. Fa xafogor però es suportable. Visc a casa d’una familia d’una mare (Kayo-san) amb dos nens petits (Kaito i Ryo) i som dues noies fent woofing: La Nagisa i jo. La feina consisteix en ajudar a la Kaya-san en les seves feines diaries, ja sigui fer el sopar i prepar el bany com anar a buscar prunes al bosc per preparar umeboshi. Tambe ens ocupem del cafè que te els caps de setmana.
Treballem molt, i sembla que la meva companya japonesa no es cansi mai 😂. Pero practico molt el japones i gaudeixo de l’experiencia de viure amb una familia japonesa.
El primer dia. Despres d’arrivar a l’estacio de Miyakonojo, reaulta que s’havien oblidat de la meva arribada. Comencem be!
Varies hores mes tard arribem a la casa amb tot l’enrenou dels nens. A la casa coneixem a la Erina, una altra woofer que ja acaba. Despres de sopar anem tots al onsen a banyar-nos. Começar una estada en comú banyant-se despullats tots junts trenca qualsevol sentiment d’intimitat envers el teu cos. Total, tothom ja t’ha vist 😂
Abans de començar la feina del primer dia anem al temple shintoista de kirishima. Un sentiment de serenitat ens invaeix i oferim els nostre respecte als deus de la zona. La Erina marxa i ens quedem la Nagisa i jo.
La Nagisa, la Erina i jo al temple de kirishima
El dia comença tranquil, però després agafa empenta quan anem a collir prunes (ume) per fer umeboshi, umeshu (licor de prunes) i altres derivats. La collita es de 40 kilos. Abans de que s’acabi el dia les hem de rentar, triar i preparar. Hi passem tot el que queda de dia.
Anem a buscar prunes al bosc (ume). Ens em creuat un cèrvol!
Ja de tornada cap a casa, mortes, fem el sopar, sopem, freguem els plats mentre la familia es banya i finalment ens banyem nosaltres. La familia no utilitza sabó per rentar els plats, nomès aigua i fregall! Tot per ser respectuosos amb el medi ambient, i la veritat es que tret d’alguna cosa la majoria es rentamolt bé.
El cap de setmana comença i amb ell el cafè cockapoo. Durant els 3 dies seguents treballem al cafè. El cafè Cockapoo es un “dog” cafè. Els clients poden entrar amb gossos i inclus demanar-li una dog-pizza!
Jugant amb en Ryo. Com pesa aquest nen! A mi em diuen eigonohito (la que parla angles)
De cami cap al restaurant
Takoyaki time