La meva segona experiència en tant que wwoofer és a Ichikai a la masia d’una parella mixta Austriaca-japonesa d’uns 50 anys i el seu fill Niima de 21 (tenen dos fills més però ja han marxat de casa). La Pia i en Shirobe són ceramistes els dos. A més ella s’ocupa de l’hort que tenen per consum propi i una petita producció de mermelades i conserves en vinagre. Jo l’ajudo a ella en tot el que necessiti.
La Pia m’ensenya un dels nous amics que coneixeré: mushi ga ippai!
L’hort dels Kobayashi
Aqui tinc la meva propia habitació amb lavabo al costat de la casa principal. Els horaris estan més marcats. Començo a treballar cada dia a les 8. Dinem a les 12, tornem a treballar fins a les 15 quan fem una pausa oyatsu (berenar) i continuem fins les 17. Ja no em toca cuinar ni rentar els plats cada dia. Ensh turnem en les tasques i tothom hi participa.
La meva habitació
Els Men in Black em vigilen
La meva feina principal es recollir els navius a primera hora del mati cada dos dies. La resta del temps cullo tomaquets, trec orugues de les fulles, tallo fulles malaltes i arrenco males herbes.
La collita per fer en vinagre
Treient orugues
Fent via a través de la selva
El primer diumenge tenim una activitat especial: anar a ajudar al restaurant de takoyakis de la germana del shirobe durant el matsuri. La parada està al bell mig de la festa, per on passen carruatges-temples (imagineu una processió amb la verge), homes en fundoshi (wasshoi wasshoi!) i el grup de taiko local fa una petita demostració. Nosaltres ajudem a empaquetar yakisoba i takoyakis abans de que comenci el matsuri. Treballem de valent i a les 20h tanquem. Malhauradament hi ha hagut un accident amb un dels carruatges-temple i s’ha caigut a sobre d’algú i l’han hagut d’hospitalitzar (el templet pesa 1tona!). La policia cancela els altres dos dies que hi havia de matsuri 🙁
La resta de dies torno als meus navius, tomaquets, orugues, males herbes i pots de conserves. En Shirobe em deixa fer una mica de ceramica al seu taller. Pero jo tampoc en vull fer gaire ja que no me la puc emportar i el seu torn no està previst per manasses com jo (escampo el fang per tot el taller!).
Els navius
El taller de ceramica
Al meu dia lliure vaig a visitar el poble de ceramistes de Mashiko. Hi ha moltes botigues on venen tot tipus de ceramica, de bona i de no tant bona. Tants bols i plats em fan ballar el cap!
Vella casa enruinada
Els camps d’arròs
Exposició de ceràmica dels alumnes d’una escola de Mashiko
Ceràmica i llum
Ja és època de lotus!
Aqui es tenyeix amb indigo de manera tradicional
Què maco tot Neus!! Has estat de sort de que hi hagués un matsuri, ja saps que a mi m’encanta veure les festes populars dels llocs on s’hi va. I com a tot arreu, veig que aquí també passegen el seu sant o similar… La ceràmica sembla molt maca… aprofita per aprendre i disfrutar tot el que puguis. Petons.
Kawaiiii!!!! Les orugues, l’aranya, la ceramica les plantes! Quina experiencia mes enriquidora conviure amb una familia al japo i estar en contacte amb la terra i les plantes : ). Llastima q no hagis pogut fer mes ceramica, pero hi haura temps per tot ; ). Molts petons i disfruta!!!
Coucou,
Merci pour les news! Tes vidéos sont supers, elles donnent un aperçu rapide de ce que tu vis, des bruits, des sons et du mouvement dans lesquels tu te trouves et c’est chouette.
J’ai pensé à toi en allant dans le jardin de Pont12: on a pas de myrtilles et on enlève pas les mauvaises herbes, mais c’est aussi la jungle et il y a plein de trucs à bouffer 😉
Et finalement ce n’est pas si mal si tu as des horaires un peu stricts, ça va t’aider pour le retour :-/
Profite bien des Japonais et de la gastronomie, je t’envie pas mal…
Gros becs.
Merci Neus de toutes ces nouvelles intéressantes et merci Mathieu de la traduction. Ça ne doit pas être facile à vivre, vos retours décalés. Heureusement, les jardins potagers vous servent de messagers et vous rapprochent symboliquement: chacun, dans son coin de planète, est en contact étroit avec la terre nourricière.
Heureusement que tu es bien tombée avec ton wwoofing. Tu as beaucoup de boulot mais c’est avec des gens attachants. A présent, tu as même retrouvé un espace de vie à toi. Tu dois être contente.
Tu as raison, Mathieu: les vidéos que Neus nous offre ne se contentent pas d’animer des images, elles en restituent aussi le son et c’est super.
Bonne suite, Neus et gros gros becs