Fukuoka i Dazaifu

Posted on by Neus

Abans d’anar cap a fukuoka volia anar a Yakushima o Aso. Però la mala connexió amb transport públic em fan desistir-hi. Queden pendents per la pròxima vegada. Sobretot Yakushima que és la illa del japó on més plou (plou casi cada dia) i diuen que el seu bosc de cedres va inspirar Hayao Miyazaki per la pel·lícula de la princesa Mononoke.

Aixi que agafo un Highway bus des de Kagoshima fins a Fukuoka. La ciutat de Fukuoka no és gaire especial, però tinc la sort d’arribar-hi en plè matsuri. Els carrers estan plens de gent que mira els temples decorats com si fossin falles valencianes i grups d’homes desfilen en fundoshi (tapa rabos) cridant “wasshoi wasshoi!”.

Temple Kushida de fukuoka

Però més que Fukuoka he trobat molt maca la ciutat veïna de Dazaifu. Hi he anat ben d’hora abans d’agafar l’avió pq m’havien dit que en 40 minuts s’hi arribava. Però havia subestimat la xarxa de trens i metros japonesa… desprès de donar voltes arribo a Dazaifu en 1h i 30m. Per sort encara es d’hora i els carrers son buits. Al carrer principal tot està tancat amb l’excepció de l’Starbucks, dissenyat per l’arquitecte Kengo Kuma. Visita obligada! Desprès del meu matchalatte de rigor continuo cap al temple shintoista Tenmangu.

Starbucks de Kengo Kuma

El temple es molt bufó, amb jardins i ponts molt ben cuidats. La veritat es que dona gust passejar-hi!

Vaig fent via i m’acosto al museu nacional de Kyushu. No tinc temps de visitar-lo, pero em contento en visitar l’edifici per fora, envoltat pel bosc.

Museu nacional de kyushuu

A la tornada cap a l’estació faig una visita ràpida als jardins zen del temple budista Komyozen-ji (el temple en si està tancat).

I amb una mica de peneta deixo l’illa de Kyushu per tornar cap a Tokyo cap al meu segon woofing a la regió de Tochigi.

Siem Reap i Angkor Wat

Posted on by Neus

Arrivem a Siem Reap a mitga tarda cansats amb un sol espatarrant. Superem la horda de tuk-tuks quan baixem del bus (ens acostumem ràpid a tant de tuk-tuk que et crida i ens ho prenem de bon humor) i caminem fins al nostre hotel. Arribem baldats de tanta calor i de la nostra visita a banlung on haviem tingut una experiència única, però no haviem dormit gaire. El que ens queda del dia el passem a prop de l’hotel dins d’un cafè molt agradable que hi ha prop i preparem la visita als temples d’Angkor de l’endemà. Ens fa una mica de pal, ja que estem cansats i demà ens hem d’aixecar molt d’hora. Per donar-li un toc especial a la visita decidim que la farem en tàndem (bicicleta per a dues persones), però ens saltem la sortida del sol, necessitem les hores de son.

A les 6:30 del matí del dia següent ja estem a sobre del nostre tandem conduint pels carrers de Siem Reap. Hem fet bé de renunciar a la foto d’Angkor Wat a l’alba, el cel està enuvolat i no es veu el sol (ole ole!!). A més tindrem un dia menys calorós que ahir i perfecte per la bici (ole ole again!!). El nostre objectiu del dia és fer els temples del circuit principal, que ells anomenen circuit petit.

La primera parada és per comprar les entrades de un dia del recinte (37$ O_O per cap). No hi ha cua i tot rutlla ràpidament: ens fan una foto, imprimeixen els bitllets i llestos! A pedalejar! Cal dir que cada local que ens creuem ens mira com si mai hagués vist un tandem i es riu. Inclús els conductors de tuk-tuk ens fan comentaris :P.

Primera parada: Angkor Wat. Representa que es el temple més maco, símbol de cambodja i tal… a nosaltres no ens ha matat. A Math li pesa la manca de son i la mala restauració dels temples i està una mica de males.

Angkor Wat

No ens entretenim gaire i passem a la següent destinació: el Ta Phrom, temple on es van rodar escenes de la pel·lícula de Tom Raider. Bé, de fet pel camí ens anem parant a altres temples més petits que ens agraden força (a mi, pq Math ho troba tot lleig).

Sur notre beau tandem

Ta Phrom, les fromagers (l’arbre) disloquent les ruines

Porte de la Victoire

Ens hi estem tot el matí visitant les ruines dels temples i bona part del migdia. Poc abans de dinar Mathieu es posa de millor humor i comença a gaudir de la visita.

Baphuon

Baphuon, pas tout à fait adapté à mon gabarit

Bayon, le temple aux multiples visages

Visitem temples fins les 15 de la tarda i després tornem pedalejant cap a Siem Reap a descansar.

L’endemà ens el prenem de relax i organitzem una mica la resta del viatge. Gaudim dels restaurants i cafès agradables que ofereix la ciutat, fem rentadora i comprem un bitllet de bus de nit per anar a Sihanoukville des d’on surten els baixells per les illes. Com que tenim encara un dia més en aquesta ciutat decidim anar al museu d’Angkor Wat on creiem que ens donarà una visió més global dels temples i la cultura khmer. Doncs no. Gran decepció. El museu no val la pena. Potser amb audio guia millora la cosa, però els panells explicatius del museu no són gaire clars ni entenedors. Francament una visita aburrida i llarga. Tornem a l’hotel i esperem que ens vinguin a buscar pel nostre bus-hotel, on farem el viatge estirats en llitera 😀

Vientiane

Posted on by Neus

Quan estavem a Vang Vieng Mathieu a agafat un refredat. Despres de tot el matí al bus local cap a Vientiane decideix quedar-se a l’habitació i fer repós. Jo surto a donar una volta per la ciutat en direcció al mercadillo .

Em passejo pels carrers, tranquils tenint en compte que estem a la capital. Passo per la That Dam (stupa negra) i el Wat Sisaket.

Le Wat Ho Phra Kéo Museum

Une maison coloniale

That Dam (stupa noir)

Els mercats Morning market i Khua Din market són grans i amb moltes coses. Però com que ja es la tarda la meitat dels stands estan tancats.

Khua Din market

Em dono una volteta i torno cap al centre a veure la posta de sol prop del Mekong.

Parc Chao Anouvong

El cel està ennuvolat i no tinc posta de sol 🙁 em passejo una mica pel night market, però em canso de tanta botigueta força ràpid. Compro un bitllet de bus per marxar l’endemà cap a Thakhek i torno cap a l’hotel. Mathieu es trova lleugerament millor.

L’endemà, abans de que el nostre pickup arrivi, anem a esmorzar. Trobem un cafè on fan croisants i pastetes bonissimes! Mathieu quasi que es quedaria un dia més per repetir l’esmorzar!

Luang Prabang

Posted on by Neus

Passem la frontera sense problemes i aconseguim desfer-nos de tots els bhats (moneda de Tailandia) per pagar la visa. Pero amb els càlculs de quants bhats i dolars hem d’utilitzar ens oblidem de retirar kips (moneda de Laos) així que contiuem el trajecte en bus sense moneda local. Ja en treurem quan arribem! O això és el que pensem… Ràpidament descobrim que aquí tots els lavabos del camí son de pagament i he de demanar a una altra persona del bus que em deixi uns quants kips per anar-hi…

Ens havien dit que el bus Chiang Rai – Luang Prabang arribaria a les 6 del mati a la nostra destinació, però lluny de mantenir la promesa de l’estació de busos a Chiang Rai, arribem a les 3:30 del matí. Nou país, nova moneda, noves costums i nosaltres a les 3:30 sense haver dormit i sense allotjament. Així que ens intentem acomodar a l’estació i dormir fins a que surti el sol.

Cap allà les 6 decidim que no dormirem més (comencen a arribar locals) i agafem un tuk-tuk cap al centre de la ciutat per veure si podem trobar un hotel i agafar una habitació. Aixi comença la nostra aventura a Laos.

Com que estem una mica cansats del viatge decidim dedicar el dia a passejar-nos per la ciutat. Agafem el carreró que bordeja el riu Mekong i caminem fins arribar al temple Wat Xieng Thong. Al principi dubtem de si entrar o no. Estem una mica cansats de tants temples. Pero al final ens hem dit que com a minim hem de veure si a Laos son una mica diferents. I bé que hem fet! El temple és preciós. Composat de diversos pabellons, tots recoberts de motius daurats sobre fons vermell o negre. Per fi canviem d’estil! A Myanmar i Tailàndia els temples eren força similars, però sembla que aqui a Laos tenen un altre estil que renova les nostres ganes de visitar-ne.

Temple de style Luang Prabang, Wat Xieng Thong

Des scènes quotidiennes représentées sur les façades

Després del temple agafem un pontet de bambú (de pagament) que ens porta a l’altra banda del riu on hi ha uns poblets de teixidors. Veiem unes quantes cases amb telers i diuen que venen el que teixexein ells mateixos (no ens ho creiem gaire…) i ens passegem fins arribar a un segon pont de bambú (també de pagament) que ens torna a Luang Prabang. I així és Laos, 10000 kips per aki 20000 kips per allà i pagues per tot. Pero bueno, ens anem fent a la idea.

Le pont de bambou qui mène à Ban Xangkhong

Dinem i tornem a descansar a l’hotel. Al vespre quan sortim a sopar descobrim que Luang Prabang és molt turistic i està ple de botiguetes i un mercat de nit de souvenirs. Però té un ambient agradable i una certa qualitat en els souvenirs. Ens sentim molt còmodes en aquesta nova ciutat.

Els dos llocs més interessants a visitar aquí són les cascades i la cova Pak Ou. L’endemà lloguem una moto i comencem per la cova. Pak Ou en si no es gaire impressionant, pero les vistes que tens són molt xules. Tota la zona de Luang Prabang està plena de muntanyes karstiques.

Vue sur le Mékong depuis Pak Ou

A la tarda intentem anar a la cascada més famosa, la Kuang Si. Però arribem molt tard i ja quasi ens tanquen el recinte. La cascada és increible. D’aigua turquesa forma un riu que crea gorgs de sediments on et pots banyar. Paradisiac!

On passe d’un bassin à l’autre à pied

Même sans soleil, c’est pas dégueu…

Le couple rafraîchi

Ens impressiona tant que decidim tornar-hi l’endemà a passar-hi el dia.

Cascades de Kuang Si

En remontant vers la chute principale

La chute fait au moins 100m

Du haut des 100m, juste avant le gouffre

Cap a mitja tarda tornem de les cascades cap a Luang Prabang. El nostre bus sortirà l’endemà al matí, així que decidim fer una visita al museu d’arts tradicionals i etnies. Tenen una exposició permanent molt interessant sobre els diferents pobles de les muntanyes (Akha, Hmong, Kmhmu…) explicant les seves costums i maneres de vestir. La part que més ens agrada és l’exposició temporal sobre les llavors que aquestes tribus utilitzen per decorar les seves robes. Ara ja coneixem els diferents tipus de llavors i sabem identificar-les! Molt útil per saber què és autèntic! Podeu trobar la informació de la exposició en aquest enllaç.

Per acabar la nostra visita de Luang Prabang fem un passeig amb el que ens queda de llum a les casetes on antigament es fumava opi. Estan una mica amagades, enmig d’un estanc i mig en ruines. Però ens hi acostem per veure-les de prop a través d’una passarela de fusta de nyigui-nyogui.

Il ne manque que la pipe… et l’opium

Ti passes ou ti passes pô?

L’endroit devait être incroyable du temps où il était utilisé…

Chiang Rai

Posted on by Mathieu

Départ en bus le matin pour la frontière thaïlandaise, à Tachileik / Mae Sai. La route est magnifique au milieu des montagnes, de la forêt et le long de la rivière. Une fois à Tachileik, nous nous rendons au pont qui fait office de douane, remplissons les formalités et obtenons un visa gratuit de 30 jours.

Un petit marché dans une ruelle juste avant le pont de la frontière

Une fois à Mae Sai, nous nous rendons à la station de bus pour rejoindre Chiang Rai. Par chance, un bus local est sur le départ au moment où l’on entre dans la station. Nous arrivons directement au centre de Chiang Rai en début de soirée, cherchons un hôtel et mangeons au night bazar. L’école de danse du coin fait des démonstrations pendant que l’on mange, avec les enfants sur une musique traditionnelle et les ados sur du contemporain américain. C’est très drôle!

Le lendemain, nous louons une moto pour nous rendre au 2 temples que nous voulons visiter, mais cette fois-ci il s’agit de temples-musées contemporains que tout oppose. D’une part le white temple, construit dès 1997 par un peintre-architecte en hommage au roi, au bouddha et à l’illumination. Une folie kitschissime intégrant même alien, iron man et autres super-héros.

Iron man pour le moins réinterprété…

Mais les bâtiments, extrêmement bien réalisés et sans aucune couleur autre que le blanc, sont impressionnants et même magnifiques.

Le White Temple, très chargé mais sobre en couleur

Des mains tendues et des visages torturés qui, des ténèbres, appellent au secours

L’intérieur reprend des motifs des peintures de l’artiste

D’autre part, le Baandam Museum, construit par un artiste visiblement concurrent du premier, cette fois sur les thèmes sombres des ténèbres, entre art brut et tribal, dont les bâtiments sont plus traditionnels, en bois sculpté, et bien moins intéressants. Nous n’avons pas compris non plus la scénographie, puisque les « oeuvres » sont exposées sous les bâtiments, comme elles le seraient dans un débarras.

Le Baandam Museum (hommage à Van Damm?)

Une table invitante…

Le moine 2.0

Par contre, nous redécouvrons le plaisir des glaces à l’entrée du musée, car un stand en vend des artisanales. Petit plaisir au durian, au truc chimique rose (j’ai pris le parfum que je ne comprenais pas dans la liste, et ne sais toujours pas ce que c’est), au thé thaï et au charbon de bambou après presque 2 mois d’abstinence.

Nous passerons la soirée au marché de nuit, où nous assistons à la danse populaire: près de 150 personnes en cercle qui suivent un pas relativement simple, mais où le déhanché semble être le clou du spectacle.

Le lendemain, nous nous préparons gentiment, écrivons un peu le blog et nous mettons en route pour les 16 heures de bus qui nous attendent pour le Laos.