Math|Neus

Després de travessar el llac Inle amb la barca arrivem a Nyaung Shwe, un poblet al nord del llac on es concentren els restaurants i hostals de la regió. A l’hostal ja tenen les nostres maletes així que estem llestos per descansar de la llarga caminata i anar a sopar amb el Will i la Emi.

L’endemà ens llevem i reservem un vol per anar a Keng Tung (pronunciat Cheng Tong), capital de l’estat Shan a l’est de Myanmar. La carretera que hi porta es considera conflictiva i els estrangers tenen prohibit utilitzar-la (pels locals no es gaire recomanable tampoc). L’únic accés és per avió. Però ens han dit que val molt la pena ja que el fet de que sigui més inaccessible la fa una ciutat més autèntica i tranquila i des d’allà podrem agafar un bus per travessar la frontera amb la Tailàndia.

Ara que ja tenim els vols lloguem unes bicis per fer una volteta pel llac. Travessem el pont que comunica amb la banda esquerra del llac i seguim la única carretera que hi ha. El primer tram de la ruta és plà i està cobert per l’ombra dels arbres. Però el comfort s’acaba ràpid quan arribem a una pujadeta (no gaire forta, pero les nostres bicis no tenen marxes aixi que el minim canvi de desnivell es fa dur!) que ens fa seguir el llac per l’esquerra i s’acaben els arbres que ens protegeixen. Abancem fins a un turonet amb un temple. Pujem les escales per tenir una mica de vista sobre el llac i coneixem a un noi romanés que ens explica que podem travessar el llac amb barca fins a la riva oposada i que si compartim la barca amb ell ens sortirà millor de preu.

Aixi que continuem amb les bicis fins a Kaung Daing on dinem tots junts i agafem la barca que travessa el llac (bicis icloses!) fins a Maing Thauk. El paisatge del llac és preciós, amb els jardins flotants, casetes dins de l’aigua i barques de pesca.

Arribem a l’altra riva per un pont de fusta molt llarg que travessem a peu amb les bicis. Des del pont hi ha diversos restaurants al mig de l’aigua els quals només son accessibles en barca.

Un cop a terra ferma tornem a agafar les bicis i anem fins a una piscineta natural que hi ha aprop. Fa molta calor i Mat i jo ens posem els banyadors disposats a capbussar-nos. Jo a més em cobreixo amb un pareo que tinc per banyar-me ja que totes les noies locals es banyen vestides. Només entrar un noi em fa senyal que he entrat per la banda dels homes i que he d’anar a l’altre banda a on són les noies. Visca la igualtat! Aixi que vaig cap a la meva zona a refrescar-me. De fet, a la piscineta no hi som gaire estona. L’aigua es freda i de seguida en tens prou. Ens canviem i agafem el cami de tornada amb les bicis.

Per la zona hi ha una plantació de vinyes i anem a veure la posta de sol a la bodega on pots degustar els vins de producció local. No es que estiguin per tirar-hi cohets però les  vistes són molt maques. A més ens trobem amb la Nicole, la noia suissa que ha fet el trek kalaw-Inle amb nosaltres i passem una bona estona junts i amb la colla del seu hostal.

Un cop el sol s’ha post tenim encara una hora justeta de llum. Tornem a agafar les bicis i tornem cap a Nyaung Shwe. L’últim tram el fem de nit però amb la super llanterna frontal que vam comprar a Kalaw no tenim cap problema 😛 Ens despedim del Romanés i anem cap a l’hotel.

Encara tenim un dia dins a agafar el nostre vol, així que aprofitem per descansar per Nyaung Shwe i planificar una mica (no gaire!) els següents dies del viatge.

Finalment agafem un taxi fins a l’aeroport de Heho (pronunciat Hiho) per agafar el nostre vol fins a Keng tung. A l’aeroport tenim la sort de veure tres persones de la tribu Akha vestides de manera tradicional. Les pobres no paren de rebre demandes de turistes per fer-lis fotos.