Woofing a Ichikai (Tochigi)
La meva segona experiència en tant que wwoofer és a Ichikai a la masia d’una parella mixta Austriaca-japonesa d’uns 50 anys i el seu fill Niima de 21 (tenen dos fills més però ja han marxat de casa). La Pia i en Shirobe són ceramistes els dos. A més ella s’ocupa de l’hort que tenen per consum propi i una petita producció de mermelades i conserves en vinagre. Jo l’ajudo a ella en tot el que necessiti.
La Pia m’ensenya un dels nous amics que coneixeré: mushi ga ippai!
L’hort dels Kobayashi
Aqui tinc la meva propia habitació amb lavabo al costat de la casa principal. Els horaris estan més marcats. Començo a treballar cada dia a les 8. Dinem a les 12, tornem a treballar fins a les 15 quan fem una pausa oyatsu (berenar) i continuem fins les 17. Ja no em toca cuinar ni rentar els plats cada dia. Ensh turnem en les tasques i tothom hi participa.
La meva habitació
Els Men in Black em vigilen
La meva feina principal es recollir els navius a primera hora del mati cada dos dies. La resta del temps cullo tomaquets, trec orugues de les fulles, tallo fulles malaltes i arrenco males herbes.
La collita per fer en vinagre
Treient orugues
Fent via a través de la selva
El primer diumenge tenim una activitat especial: anar a ajudar al restaurant de takoyakis de la germana del shirobe durant el matsuri. La parada està al bell mig de la festa, per on passen carruatges-temples (imagineu una processió amb la verge), homes en fundoshi (wasshoi wasshoi!) i el grup de taiko local fa una petita demostració. Nosaltres ajudem a empaquetar yakisoba i takoyakis abans de que comenci el matsuri. Treballem de valent i a les 20h tanquem. Malhauradament hi ha hagut un accident amb un dels carruatges-temple i s’ha caigut a sobre d’algú i l’han hagut d’hospitalitzar (el templet pesa 1tona!). La policia cancela els altres dos dies que hi havia de matsuri 🙁
La resta de dies torno als meus navius, tomaquets, orugues, males herbes i pots de conserves. En Shirobe em deixa fer una mica de ceramica al seu taller. Pero jo tampoc en vull fer gaire ja que no me la puc emportar i el seu torn no està previst per manasses com jo (escampo el fang per tot el taller!).
Els navius
El taller de ceramica
Al meu dia lliure vaig a visitar el poble de ceramistes de Mashiko. Hi ha moltes botigues on venen tot tipus de ceramica, de bona i de no tant bona. Tants bols i plats em fan ballar el cap!
Vella casa enruinada
Els camps d’arròs
Exposició de ceràmica dels alumnes d’una escola de Mashiko
Ceràmica i llum
Ja és època de lotus!
Aqui es tenyeix amb indigo de manera tradicional
Fukuoka i Dazaifu
Abans d’anar cap a fukuoka volia anar a Yakushima o Aso. Però la mala connexió amb transport públic em fan desistir-hi. Queden pendents per la pròxima vegada. Sobretot Yakushima que és la illa del japó on més plou (plou casi cada dia) i diuen que el seu bosc de cedres va inspirar Hayao Miyazaki per la pel·lícula de la princesa Mononoke.
Aixi que agafo un Highway bus des de Kagoshima fins a Fukuoka. La ciutat de Fukuoka no és gaire especial, però tinc la sort d’arribar-hi en plè matsuri. Els carrers estan plens de gent que mira els temples decorats com si fossin falles valencianes i grups d’homes desfilen en fundoshi (tapa rabos) cridant “wasshoi wasshoi!”.
Temple Kushida de fukuoka
Però més que Fukuoka he trobat molt maca la ciutat veïna de Dazaifu. Hi he anat ben d’hora abans d’agafar l’avió pq m’havien dit que en 40 minuts s’hi arribava. Però havia subestimat la xarxa de trens i metros japonesa… desprès de donar voltes arribo a Dazaifu en 1h i 30m. Per sort encara es d’hora i els carrers son buits. Al carrer principal tot està tancat amb l’excepció de l’Starbucks, dissenyat per l’arquitecte Kengo Kuma. Visita obligada! Desprès del meu matchalatte de rigor continuo cap al temple shintoista Tenmangu.
Starbucks de Kengo Kuma
El temple es molt bufó, amb jardins i ponts molt ben cuidats. La veritat es que dona gust passejar-hi!
Vaig fent via i m’acosto al museu nacional de Kyushu. No tinc temps de visitar-lo, pero em contento en visitar l’edifici per fora, envoltat pel bosc.
Museu nacional de kyushuu
A la tornada cap a l’estació faig una visita ràpida als jardins zen del temple budista Komyozen-ji (el temple en si està tancat).
I amb una mica de peneta deixo l’illa de Kyushu per tornar cap a Tokyo cap al meu segon woofing a la regió de Tochigi.
Woofing a Kirishima 2
L’aventura continua al cafè Cockapoo. Cada dia fem alguna cosa diferent, anem al riu, al onsen, a sopar amb els amics de la Kayo i els nens… No parem!
Kawa ni let’s go!
Casa la Gochin
La segona setmana la Nagisa no hi es, i a més no para de ploure. Estem en plena estació de pluges! Tot i això em toca un dia lliure que el passo anant a visitar una cascada de la zona. M’enfilo els pantalons de pluja i la parca i cap a la cascada!
Dia fantàstic per visitar una cascada…
La visita es curteta i de seguida em venen a buscar per anar a dinar junts i fer un café amb unes amigues de la Kayo. Ja em sento part d’aquesta familia.
Chicken Namba, especialitat local
Fent el cafè amb les amigues de la Kayo
La resta de dies cuino per a la Kayo i ajudo al café. Encara em donen un dia lliure que l’aprofito per visitar Aoshima a Miyazaki.
La Kayo i jo a la cuina del café Cockapoo
Els agrada el pa suís que faig 😛
Les estries rocoses d’Aoshima en marea baixa
Els matins plou, però a la tarda el dia s’obre i surto a passejar pel poble.
Els camps de tè
Els camps d’arròs
Bosc de bambú
Com que ha fet tant mal temps decideixo allargar uns dies la meva estada per poder anar a Kirishima. El dia no acompanya gaire però al menys no plou. Al matí vaig a veure el germà de la Kayo fer fideus soba. Al final de la visita em deixa tallar-ne uns cuants i mels serveixen per dinar. Best soba ever!!
A la tarda tinc la meva excursió a l’illa de la boira (kirishima).
La vegetació al peu de la muntanya
El crater del volcà… o això crec 😛
Quin vent que fa al cim!
Woofing a Kirishima
El woofing que he triat per les properes dues setmanes és a Kirishima, provincia de Miyazaki a l’illa de kyushuu. Està a 900km de tokyo aixi que agafo un avio per anar-hi.
Estic en un poblet rural enmig de muntanyes i camps d’arros. Fa xafogor però es suportable. Visc a casa d’una familia d’una mare (Kayo-san) amb dos nens petits (Kaito i Ryo) i som dues noies fent woofing: La Nagisa i jo. La feina consisteix en ajudar a la Kaya-san en les seves feines diaries, ja sigui fer el sopar i prepar el bany com anar a buscar prunes al bosc per preparar umeboshi. Tambe ens ocupem del cafè que te els caps de setmana.
Treballem molt, i sembla que la meva companya japonesa no es cansi mai 😂. Pero practico molt el japones i gaudeixo de l’experiencia de viure amb una familia japonesa.
El primer dia. Despres d’arrivar a l’estacio de Miyakonojo, reaulta que s’havien oblidat de la meva arribada. Comencem be!
Varies hores mes tard arribem a la casa amb tot l’enrenou dels nens. A la casa coneixem a la Erina, una altra woofer que ja acaba. Despres de sopar anem tots al onsen a banyar-nos. Começar una estada en comú banyant-se despullats tots junts trenca qualsevol sentiment d’intimitat envers el teu cos. Total, tothom ja t’ha vist 😂
Abans de començar la feina del primer dia anem al temple shintoista de kirishima. Un sentiment de serenitat ens invaeix i oferim els nostre respecte als deus de la zona. La Erina marxa i ens quedem la Nagisa i jo.
La Nagisa, la Erina i jo al temple de kirishima
El dia comença tranquil, però després agafa empenta quan anem a collir prunes (ume) per fer umeboshi, umeshu (licor de prunes) i altres derivats. La collita es de 40 kilos. Abans de que s’acabi el dia les hem de rentar, triar i preparar. Hi passem tot el que queda de dia.
Anem a buscar prunes al bosc (ume). Ens em creuat un cèrvol!
Ja de tornada cap a casa, mortes, fem el sopar, sopem, freguem els plats mentre la familia es banya i finalment ens banyem nosaltres. La familia no utilitza sabó per rentar els plats, nomès aigua i fregall! Tot per ser respectuosos amb el medi ambient, i la veritat es que tret d’alguna cosa la majoria es rentamolt bé.
El cap de setmana comença i amb ell el cafè cockapoo. Durant els 3 dies seguents treballem al cafè. El cafè Cockapoo es un “dog” cafè. Els clients poden entrar amb gossos i inclus demanar-li una dog-pizza!
Jugant amb en Ryo. Com pesa aquest nen! A mi em diuen eigonohito (la que parla angles)
De cami cap al restaurant
Takoyaki time
Tokyo
Despres de marxar cadascu per la seva banda (Mathieu cap a Suissa i jo cap al Japo) arrivo ben d’hora a Tokyo. Agafo el tren que em porta desde l’aeroport de Haneda fins a Ibaraki-Honcho la parada a prop de casa un amic: en Roger. Ell fa mes de 3 anys que viu a Tokyo i fa 2 dies que s’ha mudat a una nova casa.
Ens saludem rapidament ja que ell treballa. Agafem el tren junts i jo vaig cap a Meiji-jingu a fer una volta pel temple. Hi ha molts gent i em fa una mica de vergonya parlar en japones, pero ho vaig intentant. Als convinis i pastisseries trobo coses que coneixia que em porten bons records.
La visita em porta cap als carrers de Harajuku on els joves es passejen entre les mil botigues d’accessoris i roba kawaii. Ho compraria tot!
Centre comercial a Harajuku. Pika pika ne!
Al mig dia el Roger em diu que no puc entrar a casa fins les 9 del vespre, aixi k em moc cap a Ueno a passejarme pel mercadillo i el parc. Aprofito l’estona per comprar-me un llibre que em mantingui ocupada fins tard.
Demà m’aixeco d’hora per agafar el meu vol cap a kyushuu on tinc 2 setmanes de woofing.
